L’església de Sant Llorenç conserva en l’interior una valuosa pica baptismal romànica, segurament l’únic testimoni que ha perdurat del primer temple parroquial.
Es tracta d’una pica de baptisme per immersió, és a dir, en què la criatura era submergida completament dins l’aigua, una pràctica molt habitual fins a l’edat mitjana. És per aquest motiu que la peça és de dimensions considerables. Presenta forma troncocònica i està tallada en pedra calcària.
La decoració que presenta la pila és sorprenent a causa dels seus trets arcaïtzants, que recorden el repertori de l’antiguitat tardana i el primer romànic. Aquestes característiques van fer que l’obra rebés diverses datacions per part dels experts, amb algunes hipòtesis que la feien remuntar fins al segle VIII.
En l’actualitat, és plausible afirmar que es tracta d’una peça del segle XII. Aquesta cronologia coincidiria amb l’edificació de la primera església de Llorenç del Penedès.
La pica seria, doncs, un exemple de la pervivència de la iconografia tardoantiga en els repertoris dels mestres més allunyats dels centres de poder, i per conseqüència, de les noves tendències artístiques. No és un cas aïllat, tenint en compte altres obres penedesenques i de territoris rurals de reconquesta.
La decoració del vas compta amb representacions vegetals de palmes, columnetes, entramats, flors, una au, un rostre humà i una sanefa imitant una corda, entre altres.
Amb la construcció de l’església barroca, la pica va quedar encastada en un mur de manera que només en sobresortia una meitat. Per tal de fer-la valdre, a mitjan segle XX va ser extreta de la paret i situada al centre del baptisteri actual, que va ser el primer cos construït del nou temple.
