El Castell de Llorenç és un edifici del nostre municipi declarat bé cultural d’interès nacional. Està situat en un extrem de la localitat, vorejat per darrere per la zona del Torrent de Llorenç. La seva entrada principal és per la plaça del Castell.
Va ser restaurat i renovat el 1792, el 1848 i recentment. Arquitectònicament, presenta un baluard amb porta d’arc de mig punt adovellat, damunt del qual hi ha la data 1848 i una pedra amb relleus de castells. Als laterals del baluard hi trobem unes torres cilíndriques. A l’interior hi ha un gran pati de forma quadrada.
Les dues ales de l’edifici presenten una sèrie de portalades i són rematades per una barana de pedra que descriu motius gòtics, exceptuant la de l’esquerra que té, a més, un porxo d’arcs en forma de flama. El cos central de l’edifici presenta dues portalades d’arc de mig punt. Damunt hi trobem un balcó de ferro forjat amb una porta balconera i trencaaigües i a l’esquerra un balcó amb dues portes balconeres. A l’interior es poden observar una sèrie d’arcs de mig punt de caràcter molt antic i al pati del darrere, una gran torre cilíndrica emmerletada. Actualment és de propietat privada.
Antigament, Llorenç era situat dins el terme de Castellví de la Marca. Hi ha qui afirma que pels anys 1027-37 Mir Llop Sanç, que tenia el castell de Banyeres, es titulava senyor del castell i de les terres de Llorenç, però el castell no té notícies documentals concretes fins al segle XIV. El 1371 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció dels castells de Llorenç i Lletger a Bernat de Tous. Els Tous van tenir el castell fins que Beatriu de Tous en fou la darrera posseïdora, per manca de successió masculina directa. Després el castell passà a mans de la vídua de Llàtzer Desbosc i la Vilagaia fins a l’any 1671, que moria Frederic Desbosc i de Sant Vicenç. Al segle XVIII fou propietat dels Cuixà i després dels barons de Maldà. Actualment, el castell és propietat privada i està molt restaurat, i encara que té la data 1848, hom pensa que la restauració és posterior.
