Informació general

A l’escut de Llorenç del Penedès s’hi veu la imatge d’un llorer arrencat, de colors naturals sobre fons d’argent.
El nom del poble no ve del patronímic, encara que l’església el porti, sinó que l’elecció prové del terme botànic Llor (llorer) -arbre de la família de les lauràcies-, per ser aquesta terra de llorers en l’antigor.
Gentilici: llorencins/llorencines o llorencencs/llorencenques

La bandera municipal és apaïsada de proporcions dos d’alt per tres de llarg, verda a dalt i blau clara a baix, amb una faixa groga de gruix 1/6 de l’alçària del drap entre el verd i el blau. Els colors de la bandera representen els colors de la comarca; a baix hi trobem el color blau, representant el mar, al mig el color groc que representa la plana, a on es troba la població de Llorenç; i a la part superior el color verd de les muntanyes del Montmell.

El municipi està situat gairebé al mig de la comarca del Baix Penedès, envoltat dels termes de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès. Té 465 ha. És un municipi petit i està a 150 m sobre el nivell del mar. No té muntanyes, només algun turonet i petites depressions, com la de les Cometes, on es troba ubicada l’escola pública, que porta aquest nom. Pel terme hi passen dos torrents, el de Cal Figueras i el de Llorenç. Les terres del terme són majoritàriament conreades, amb una petita part de bosc de pins i arbusts (bosc del Mas, bosc de Cal Figueras, bosc del Castell, bosc de Cal jaumet, bosc del Romeu i bosquina de Cal Canet). Les plantes que es troben pel camins pertanyen a l’estat herbaci majoritàriament: fonoll, lleteresa, olivarda, estepa blanca, estepa negra, corretjola, malví, pixallits, ravenissa, borratja, lletsó,… i alguns arbusts: esbarzer, roser bord,… La vegetació dels torrents és pròpia de llocs humits, arbres com els plàtans, oms pollancres, alguns arbusts, com el jocs, la canya i algunes plantes herbàcies com l’ortiga. Fins a finals del s: XIX les terres eren aprofitades per al cultiu de cànem i lli més que per a verdures i hortalisses. Les figueres formaven extensos figuerars a finals del s. XVIII. Antigament es conreaven els cereals grossers (sègol, espelta i mestall). A partir del s. XIX creix l la plantació de garrofers i s’espandeix el cultiu de la patata, donant pas a una agricultura més tradicional.Al s. XX les terres de conreu en gran part pertanyen a 3 o 4 propietaris, els quals les arrenden o bé lloguen a gent que les treballi. Són pocs els que viuen exclusivament de la pagesia, molta gent combina el cultiu de la terra amb altres feines a fàbriques, granges, etc.

La gastronomia de Llorenç es basa en els productes locals, com l’oli d’oliva i el vi, que s’elaboren a la cooperativa CEOLPE i AGRÍCOLA DE LLORENÇ respectivament.

Link CEOLPE https://www.cooperativesagraries.cat/ca/mapa-cooperatiu/l/9110-centre-oleicola-del-penedes-ceolpe-sccl.html

Link AGRÍCOLA https://www.agricolallorenc.cat/