Informació general

L'ESCUT DE LLORENÇ

A l’escut de Llorenç del Penedès s’hi veu la imatge d’un llorer arrencat, de colors naturals sobre fons d’argent.
El nom del poble no ve del patronímic, encara que l’església el porti, sinó que l’elecció prové del terme botànic Llor (llorer) —arbre de la família de les lauràcies—, per ser aquesta terra de llorers en l’antigor.
Gentilici: llorencencs/llorencenques o llorencins/llorencines

SOBRE LA BANDERA

La bandera municipal és apaïsada de proporcions dos d’alt per tres de llarg, verda a dalt i blau clar a baix, amb una faixa groga de gruix 1/6 de l’alçària del drap entre el verd i el blau. Els colors de la bandera representen els colors de la comarca; a baix hi trobem el color blau, representant el mar, al mig el color groc que representa la plana, a on es troba la població de Llorenç i a la part superior el color verd de les muntanyes del Montmell.

EL MUNICIPI

El municipi està situat gairebé al mig de la comarca del Baix Penedès, envoltat dels termes de la Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès. Té 465 hectàrees. 
És un municipi petit i està a 150 m sobre el nivell del mar. No té muntanyes, només algun turonet i petites depressions, com la de les Cometes, on està ubicada l’escola pública, que porta aquest nom. 

Pel terme hi passen dos torrents, el de Cal Figueres i el de Llorenç. Les terres del terme són majoritàriament conreades, amb una petita part de bosc de pins i arbusts (bosc del Mas, bosc de Cal Figueres, bosc del Castell, bosc de Cal jaumet, bosc del Romeu i bosquina de Cal Canet). Les plantes que es troben pels camins pertanyen a l’estat herbaci majoritàriament: fonoll, lleteresa, olivarda, estepa blanca, estepa negra, corretjola, malví, pixallits, ravenissa, borratja, lletsó… i alguns arbusts com l’esbarzer o el roser bord, entre d’altres. La vegetació dels torrents és pròpia de llocs humits, arbres com els plataners, oms, pollancres o alguns arbusts, com els joncs, la canya i algunes plantes herbàcies com l’ortiga.

Fins a finals del s. XIX les terres eren aprofitades per al cultiu de cànem i lli més que per a verdures i hortalisses. Les figueres formaven extensos figuerars a finals del s. XVIII. Antigament, es conreaven els cereals grossers (sègol, espelta i mestall) i a partir del s. XIX creix la plantació de garrofers i s’estén el cultiu de la patata, donant pas a una agricultura més tradicional. Al s. XX les terres de conreu en gran part pertanyen a 3 o 4 propietaris, els quals les arrenden o bé lloguen a gent que les treballi. Són pocs els que viuen exclusivament de la pagesia, molta gent combina el cultiu de la terra amb altres feines a fàbriques, granges, etc.

LA GASTRONOMIA DE LLORENÇ DEL PENEDÈS

La gastronomia de Llorenç es basa en els productes locals, com l’oli d’oliva i el vi, que s’elaboren a la cooperativa Ceolpe i Agrícola de Llorenç respectivament.

Enllaç a la pàgina de Ceolpe https://www.cooperativesagraries.cat/ca/mapa-cooperatiu/l/9110-centre-oleicola-del-penedes-ceolpe-sccl.html

Enllaç a pàgina de l’Agrícola https://www.agricolallorenc.cat/