L’Església està situada al bell mig del poble, immediata al nucli antic, i a un costat de la plaça Immaculada, a la confluència dels carrers Francesc Macià i Pompeu Fabra.
Compta amb una escalinata a la façana principal, que és rodejada per una balustrada de pedra. La façana és dividida en tres cossos. El central presenta una gran rosassa i una estructura de dues vessants adossada, on es troba l’arquivolta d’arcs de mig punt que forma la porta d’accés. El cos dret presenta la mateixa estructura, però a sobre hi ha el campanar. És una torre quadrada de tres plantes separades per cornises de diferents diàmetres. El segon pis consta de quatre obertures d’arc de mig punt on es veuen les campanes. És rematat per una estructura piramidal. L’interior, molt il·luminat a causa dels nombrosos vitralls que expliquen la vida de Sant Llorenç, presenta una sola nau amb capelles laterals. La façana és d’estil neoromànic de construcció relativament moderna (1951-1963). La Parròquia està dedicada a Sant Llorenç i pertany a l’Arxiprestat del Vendrell.
Referència històrica: L’Església de Llorenç té una llarga història. Durant anys els llorencencs s’han aplegat al seu voltant i, per tant, la seva vida ha estat afectada pels canvis i transformacions que ha sofert al llarg dels anys. Dels seus orígens no se’n sap res, però se’n comença a fer esment l’any 1309. Entre els documents relatius a l’Església es troba un datat de 1607 que és un contracte amb un mestre d’obres per tal de construir el campanar. L’any 1672 el consell ordinari determinà de fer la nau del Sant Crist i del Roser. El 1777 el bisbe ordenà construir un cementiri nou. El 1789 s’instal·là el rellotge al campanar. L’any 1888 es construí la rectoria. Als voltants de 1951 es va construir la nova església, ja que la que hi havia era massa petita. Aquella s’enderrocà, aprofitant algunes parets, i al seu lloc s’aixecà l’actual. Amb l’enderrocament es va recuperar l’actual pica baptismal, que era encastada dins d’una paret. El 10 d’agost de 1963, va ser inaugurada l’actual església parroquial.
