Està situat en un extrem de la localitat, vorejat per darrera pel Torrent de Llorenç. La seva entrada principal és per la Plaça del Castell. Es tracta d'una construcció d'estil romànic desfigurat. Presenta un baluard amb porta d'arc de mig punt adovellat, damunt del qual hi ha la data 1848 i una pedra que té uns relleus amb castells de tres torres dins d'uns arcs gòtics. Tant al costat dret com a l'esquerre del baluard hi trobem unes torres cilíndriques. A l'interior hi ha un gran pati de forma quadrada. Les dues ales de l'edifici presenten una sèrie de portalades i són rematades per una barana de pedra que descriuen motius gòtics, exceptuant la de l'esquerra que té, a més, un porxo d'arcs en forma de flama. El cos central de l'edifici presenta dues portalades d'arc de mig punt. Damunt trobem un balcó de ferro forjar amb una porta balconera i trencaaigües i a l'esquerra un balcó amb dues portes balconeres. A l'interior es poden observar una sèrie d'arcs de mig punt de caire molt antic. També hi ha, al pati del darrere, una gran torre cilíndrica emmerletada.

Referència històrica:  El lloc de Llorenç era situat dins el terme de Castellví de la Marca. Hi ha qui afirma que pels anys 1027-37 Mir Llop Sanç, que tenia el castell de Banyeres, es titulava senyor del castell i de les terres de Llorenç. Al segle XII hi ha certes persones que es diuen Llorenç, però el castell no té notícies documentals concretes fins el segle XIV. El 1371 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció dels castells de Llorenç i Lletger a Bernat de Tous. Els Tous van tenir el castell fins que Beatriu de Tous en fou la darrera posseïdora, per manca de successió masculina directa.  Després el castell passà a mans de la vídua de Llàtzer Desbosc i la Vilagaia fins a l'any 1671, que moria Frederic Desbosc i de Sant Vicenç. Al Segle XVIII fou propietat dels Cuixà i després dels barons de Maldà. Actualment el castell està molt restaurat, i encara que té la data 1848, hom pensa que la restauració és posterior.